Consum i futur tecnològic.

Després d'uns dies sense gaire temps per pensar, ahir vaig trobar un segón per sentar-me al sofà i reordenar les idees sobre l'excès d'informaciò que he rebut aquesta última setmana.

He arribat a una conclusió sobre el consum. Per molt que diguin els especialistes en mercadotècnia i vendes, continuem buscant lo mateix desde l'origen dels temps: seguretat, plaer, felicitat i pertinença a grup. Aquests punts resumeixen les notres necessitats bàsiques i lo que hi ha darrera de cada compra; ademés ens uneix amb l'home de la caberna perque tant ells com nosaltres tenim les mateixes necessitats a satisfer.

Amb els anys (o amb els mesos) canvia la manera de donar resposta a aquestes necessitats bàsiques, pero en cap cas canvia el fons de la necessitat. Així per satisfer la necessitat de pertinyença al grup, els nostres avis es compraven una boina i nosaltres ens unim a un grup de Facebook, per exemple.

Lo que si canvia i molt, són les maneres de vendre "la resposta" a les necessitats. En el nostre dia a dia existeixen molts productes i moltes maneres de fer-te pensar en lo molt que els necessites. Cada dia rebem mil impactes de proposició de compra. Vols un cotxe? Vols un paquet de kleenex, vols una bici?
Les maneres de vendre aquests productes  son molt diferents, hi han venedors que convencen més i d'altres que menys. Els més audaços fan crida a les sensacions més primitives i intentes adelantar l'experiència de consum. Un exemple podría ser aquest anunci de Patek Phillip.

Parla de llegat, de tradició, d'amor pare-fill. segur que tots sentiu un noseque dintre quan llegiu aquest anunci. Qui no voldria deixar un Patek Phillip al seu fillp perque el recordés i que per tant el seu llegat pasés de generació en generació?

Avui he trobat un video de Microsoft sobre com serà el futur.
No veig res nou. solament maneres més o menys espectaculars de com donar resposta a les necessitats de sempre: estar aprop dels teus, comunicar-se, etc. Molta gent ho trobaria accesori i inecesari, pero ja s'en encarregaran de fer-te veure les bondats d'un TV 3D tàctil, d'això va la societat de consum!

Em fa gràcia pensar que les mecàniques de compra del meu avi les meves siguin les mateixes.

Al 1960 pensaria: vaig a comprar-me aquesta boina que els del poble també la porten i quedaré genial arribant al cafè amb la boina posada. I jo entrant a la tenda on-line de Fred Perry i compant-me un polo pensant que els meus companys de curs fliparant quan el vegin... mateixa intenció, 40 anys de diferència.