Fa anys que no es parla d'altre cosa que de crisi, crisi i crisi.
Ningú sap del cert d'on ha sorgit ni com fer-la marxar. Lo unic segur és que 4 anys després de començar-ne a parlar encara continua fent estralls. Cada dia veiem com poc a poc la societat es va empobrint i no solament la nostra, sino que a països on fa un any no s'en parlava, comencen a parar-hi atenció i veure que ells tampoc s'en lliuraran i com empreses que fa uns anys semblaven sòlides, acaben fent concurs de creditors.
Entretant, aqui a Espanya, hi ha hagut el moviment 15M que ha intentat mobilitzar la societat sense gaire èxit. Potser els hi falta concretar les seves fites o els seus objectius perque malgrat no hagi cuallat, continua existint molta gent indignada. Cada cop més. Som gent que assistim impotents a l'enderrocament del nostre sistema de benestar.
És veritat que no tenim diners per a tot, pero també tenim clar que la crisis te un component polític molt gran. Depenent qui goberni, la crisi és molt negra o més gris, hi han diners per mantenir el benestar o no hi han diners per res... Amagar el mort sota l'estora no és la solució, pero cancelar-ho tot tampoc. amb el polítics, costa treure-li l'entrellat a la situació.
Al mateix temps, hi ha gent que els hi va bé i triomfen i d'altres que aprofiten la crisi per treure'n benefici.
I com ara i sempre n'hi ha alguns que neden el l'opulència i no s'en enteren de res...
0 comentaris:
Publica un comentari