On van els meus impostos?

Tot i que l'inversió pública sigui coneguda, ja que penjen de la web d'hisenda la repartició de la recaudació pública, és molt difícil orientar-se ja que hi ha un ball de números enorme. En aquesta web ho han esquematitzat gràficament i resulta molt fàcil seguir el rastre de les partides.

No us perdeu la web: http://www.dondevanmisimpuestos.es/

Obsolescència. Sense ella no seriem res.

Sí, efectivament tard o d'hora tot deixa de funcionar;  tot objecte deixa de funcionar o s'acaba.
En molts casos és el fabricant qui decideix quan li arriba l'hora a cada cosa. En d'altres ocasions, és la publicitat o l'entorn qui ho marca. En general, aquest fenomen es coneix com obsolescència.

Què em respondrieu si us diguès que els fabricants dels objectes que compreu han previst que deixin de funcionar en una data concreta per tal d'accelerar la vostra compra?

Es lo que es coneix com a obsolescència planificada.

Fa molts anys que s'en parla i s'accepta que els objectes podrien durar més, pero es fa que durin menys espessament per afavorir el canvi ... Us imagineu un jersei que no s'embrutés ni es fes malbé mai? Segur que ens faria mandra tenir un jersei tant de temps. Li agafariem mania de tant veure'l al calaix. I si mantiguèssim el primer mòbil que us vam comprar? Que aborrit! Jo n'he tingut mínim 7 o 8.

Sí, estem programats per acceptar el canvi i buscar-lo. Fabricants, distribuidors, la cadena de proveïment i la societat consumista en general s'enriqueix i es sustenta en la substitució innecessària de productes. El consum.

Si nosaltres mateixos o campanyes de publicitat i márketing provoquen aquest canvi , és lo que es coneix amb el nom d'obsolescència percebuda. En altre paraules: La moda.Canviar d'objecte malgrat funcioni al 100%.

Jo he dit centenars de vegades:  -"On vas amb aquest mòbil, sembla un zapatòfon!. Canvia-t'el, home".

O inclús "Mikel, et comprem camises noves a canvi de que cremis les que portes". 

He fomentat l'osolescència percebuda! M'en adono i ho accepto, sóc una victima dels mitjans!

Millor menys que més. La missió gairebé impossible.

A dia d'avui, malgrat el preu de la gasolina estigui en els seu punt més alt, el barril Brent costa "solament "87$. Lo que fa que haguem de pagar 1.23€ per litre de 95 són impostos i el tipus de canvi.


El preu del petroli no és cap problema ja que actualment vivim en la "cresta de la ola" d'una societat còmoda on tot funciona.  


Tot rutlla. Els cotxes funcionen, qualsevol possibilitat d'alternativa energètica fa riure i la cultura del petroli està a tope. 
Tot al nostre voltant te plastic i nosaltres vivim en un limbo de no saber, no preguntar...


Pot ser que els nostres fills encara viusquin aquesta época de bonança, pero a mesura que els jaciments es vaigin exhaurint, el preu del petroli anirà pujant i pujant fins que no sigui sostenible.




Fins fa pocs mesos aquesta prespectiva em semblava pròpia d'una peli dolenta dels anys 80 en la que moteros dolents circulaven per carreteres desertes plagades de cotxes abandonats.


Pero desde fa poc temps veig que és un escenari possible.


Un altre possibile escenari possible és que es trobi una font de combustible alternativa i facin simplement el canvi d'una per una altra. Sense que sigui traumàtic. Pam, ja està, els combustibles fòssils passen a la història, hola energies alternativa. No forçosament renobable...


El tercer escenari és el més improbable ja que és el que cal més esforç. Estic parlant de concienciació, de petits canvis per impulsar canvis més grans. Fer servir mitjans de transport que no contaminin, reciclar, abandonar el consumisme brutal, viure sense deixar-se dur pel mercat ni per la vorágine consumista.


No cal ser un okupa amb un gos pollòs per dur una vida així. El secret està en els petits canvis.

Hi ha molta més gent de la que us penseu que te una vida molt més respectuosa, calmada, simple. 

S'han posat en marxa iniciatives de tipus Kilòmetre 0, comerç de proximitat, sostenibilitat convinades amb actituts de frugalitat, senzillesa, equilibri, etc.


Em costa pensar que en comptes de canviar el mòvil cada 18 mesos, m'hauria d'esperar a que s'espatlli. En comptes d'embolicar el bocata en paper de plata, fer servir una carmanyola o paper de diari. 


Que complicat pensar en menys quan la societat i el "mercat" t'impulsen  a pensar en més!


Buff quis propòsits de nou any tant complicats! 

Zen Habits. Les paralues sabies de Leo Batauta.

Fa uns dies que llegeixo el blog de Leo Batauta, seguint la recomanació de l'Adrián.
El Blog es titula Zen Habits i tracta de fer petits canvis de consciència que desemboquin en millores a la vida de les persones que els posin en pràctica.


Es un blog força personal i tracta moltes experiències relacionades amb la seva vida personal. 
El paio és escriptor professional, te 6 fills, està casat i va haver de marxar un temps a l'illa de Guam per treball. 


El Sr. Batauta transforma lo que per nosaltres serien problemes o angoixes en oportunitats i en treu profit per ell mateix. 


Segons diu, te la ment ben educada i és capaç de posar-se petites metes diaries per anar aconseguint els seus objectius. No us perdeu les seves metes. S'aixeca a les 4a.m. fa servir els jocs amb els nens per fer exercici i li encanta còrrer. No li agrada "posseïr" ni malgastar.


Tot plegat pren com a base en la cultura del culte a l'individuu i el creixement personal americà i ho recondueix suaument per tal de fer-ho apte per tots el públics... 

Conceptes clars (sostenibilitat, exercici, el poder de lo basic, ecologia, família, feina), exemples del dia a dia... és un blog de desenvolupante personal super interessant. Segur que m'ajuda a escollir els canvis que introduiré auqest 2011... ja en tinc escollit un, els altres dos ja veurem que fem...