Millor menys que més. La missió gairebé impossible.

A dia d'avui, malgrat el preu de la gasolina estigui en els seu punt més alt, el barril Brent costa "solament "87$. Lo que fa que haguem de pagar 1.23€ per litre de 95 són impostos i el tipus de canvi.


El preu del petroli no és cap problema ja que actualment vivim en la "cresta de la ola" d'una societat còmoda on tot funciona.  


Tot rutlla. Els cotxes funcionen, qualsevol possibilitat d'alternativa energètica fa riure i la cultura del petroli està a tope. 
Tot al nostre voltant te plastic i nosaltres vivim en un limbo de no saber, no preguntar...


Pot ser que els nostres fills encara viusquin aquesta época de bonança, pero a mesura que els jaciments es vaigin exhaurint, el preu del petroli anirà pujant i pujant fins que no sigui sostenible.




Fins fa pocs mesos aquesta prespectiva em semblava pròpia d'una peli dolenta dels anys 80 en la que moteros dolents circulaven per carreteres desertes plagades de cotxes abandonats.


Pero desde fa poc temps veig que és un escenari possible.


Un altre possibile escenari possible és que es trobi una font de combustible alternativa i facin simplement el canvi d'una per una altra. Sense que sigui traumàtic. Pam, ja està, els combustibles fòssils passen a la història, hola energies alternativa. No forçosament renobable...


El tercer escenari és el més improbable ja que és el que cal més esforç. Estic parlant de concienciació, de petits canvis per impulsar canvis més grans. Fer servir mitjans de transport que no contaminin, reciclar, abandonar el consumisme brutal, viure sense deixar-se dur pel mercat ni per la vorágine consumista.


No cal ser un okupa amb un gos pollòs per dur una vida així. El secret està en els petits canvis.

Hi ha molta més gent de la que us penseu que te una vida molt més respectuosa, calmada, simple. 

S'han posat en marxa iniciatives de tipus Kilòmetre 0, comerç de proximitat, sostenibilitat convinades amb actituts de frugalitat, senzillesa, equilibri, etc.


Em costa pensar que en comptes de canviar el mòvil cada 18 mesos, m'hauria d'esperar a que s'espatlli. En comptes d'embolicar el bocata en paper de plata, fer servir una carmanyola o paper de diari. 


Que complicat pensar en menys quan la societat i el "mercat" t'impulsen  a pensar en més!


Buff quis propòsits de nou any tant complicats!