Havía fet un post un pél hardcore contra el matrimoni.
Potser m'havía passat, vist que jo no n'estic en contra i a sobre m'emociono com un gili a tots els casaments que m'han convidat.
Pero pensant en primera persona, trobo algunes inocherències en el concepte "casament" als que no puc trobar solució per cap banda.
Si algú en troba que me les digui. Li estaré agraït!
Deia que en 10 anys hem multiplicat els divorcis per 2.
Fa 10 anys, de cada 5 matrimonis, 1 es trencava.
Ara, de cada 3 matrimonis, 2 es trenquen.
Aquests son els 2 extrems no coincidents del tema:
- Els casaments són per sempre. (ja que si no fos "fins que la mort us separi" el casament no tindria sentit).
- És innegable i real com la vida mateixa que la gent canvia amb el temps o la convivència. Amb lo qual és impossible saber si amb aquest nou ésser et serà possible conviure-hi o estimar-lo...
Així doncs, com pots dir que vols estar "per sempre" a algú amb qui no saps si podràs suportar en un futur pròxim?
Caldria reformar el matrimoni i dir: "acceptes en Pep fins que deixi de ser l'espòs amant que és ara i es converteixi en un goril.la panxut i aborrit?"
O, aprobar els casaments entre cyborg i humans. Així t'assegures que l'altre no canviarà.
Les estadístiques confirmen totes les bestieses que acabo de dir vist que cada cop queden meys idealistes... a l'Europa dels 27, els casaments cauen un 24% en 20 anys.
Ja se que esteu pensant: Que el matrimoni és sentiment, amor, ganes de fer l'altre persona teva...
Sí, jo penso igual, pero no us fa por donar-vos un clatellot i ique tot allò que vèieu clar canvii sense que tu puguis fer res i que la persona a la que estimaves desapareixi i es transformi en algú no reconeixes?
Potser hauríem de fomentar menys al matrimoni com a solució a tots els mals de la parella. Treiem-nos l'idea de que el dia després del casament ja pots deixar-te caure al sofà per començar a engreixar-se perque ja ho tens tot fet.
Potser caldria adoptar la idea que la parella és més dia a dia i que el concepte casament no deixa de ser un dia molt maco en el que tothom es molt feliç i compleix una funció social, pero res més.
Acurrar-s'ho dia a dia, coi!
(m'ha quedat light Esther o ho canvio?)
0 comentaris:
Publica un comentari