Downshifters (emigrants urbans) i Permacultura.

De vegades em pregunto fins a quin punt la ciutat aliena a la gent que hi viu i fins quan durarà el model econòmic en el que tant bé vivim.

El simple fet que em faci aquest tipus de pregunta em fa pensar que potser tot te un límit i que la gent no estem fets per viure a la ciutat permanentment.

Fins fa un temps (dies) vivia amb el ple convenciment que la ciutat era l'embolcall perfecte per qualsevol persona de vida activa que aprecii el comfort i la comoditat.

Per lo vist no sóc l'únic que pensa així. Fins i tot hi han hagut persones que han passat a l'acció... Es coneixen com a downshiters. Són persones que abandonen els seus treballs estressants i competitius a les ciutats per passar a viure vides tranquiles i relaxades al camp.

Aquestes persones s'han comprat petites extensions de terreny on han creat granjes de subsistència on hi fan crèixer tot allò que necessiten per viure. Granjes autàrquiques es diuen. Tot s'ho fan ells.

Paralelament també existeix un corrent que parla de la economía Permacultural.

Bàsicament, si sobreviu al temps sense causar cap dany a la Natura i l'home, és permacultural.No és permacultural una economia basada en l'existència de petroli abundant i barat perque no sobreviurà a aquest segle. En quan s'acaba el petroli, l'economia deixarà de funcionar i la societat es pararà.

La nostra economia es caracteritza per la especialització. La especialització ens obliga a transportar els productes milers de quilòmetres, desde un productor al client. Ens hem acostumat a veure artefactes, materies primes i aliments que viatgen per tot el món desde l'origen al consumidor. No ens adonem que tot aquet model s'en anirà a norris quan puji el preu del petroli.

Es donen com a sol.lucions els biocombustibles, però ningú va fer el compte per veure si tota la superfície cultivable del planeta arriba per a substituir la totalitat del consum actual de petroli, carbó i gas.

Contra més penso en l'economia i en la societat, més m'interessen les granjes autàrquiques i l'autosuficiència d'una vida "sense complicacions".

He descobert fa un temps a un autor que es diu John Seymour. Ha publicat un munt de llibres sobre el tema. Molt recomanable per tots aquells que ens faci gràcia l'idea del emigrant urbà o downshifter...