Solla, platija o lenguadina? No. Això és Panga i no el vull !!

El panga és un peix low-cost que triomfa a les nostres peixateries pel seu aspecte atractiu (ve filetejat i sense espines), pel seu baix preu (gràcies al seu creixement ràpid) i pel seu gust suau. El podem trobar cada cop a més plats, juntament amb d'altres peixos que fins fa poc eren completament deconeguts per nosaltres i que no són autòctons de casa nostre com el halibut, la perca, la maruca, el fogonero, la tilàpia o la rosada. Tots aquests peixos s'otenen gràcies a l'aqüicultura massiva, una indústria en creixement que suposa ja el 50% del nostre consum de peix.

Lo que no sabem és que alguns d'aquests peixos no solament no aporten cap nutrient, sino que són sospitosos de portar substàncies tòxiques. Sense anar més lluny, els EUA n'han prohibit el consum.

El peix que ens venen com Panga s'anomena en realitat Pangasius hypophthalmus, és un peix d'aigua dolça i omnivor (s'alimenta de vegetals, cosa que en redueix el cost). Es "fabrica" majoritariament al riu Mekong entre el Vietnam i la Xina, pero també a molts d'altres rius i llacs de Cambodja, Malasia i Tailandia. Contrariament a molts altres peixos, el Panga no conté Omega 3 ni d'altres proteïnes saludables pel consumidor.

En un estudi recent encarregat pel diari El Correo de Galicia al centre Anfaco-Cecopesca, laboratori de referència a Galicia de mostres d'aquest peix comprades a diferents supermercats de Vigo, van revelar que a 6 de les 8 mostres de panga es va trobar presencia de listeria monocytogenes, bacil causant de la listeriosis, així com, en una d'elles, restes de la bacteria portadora del cólera (Vibrio cholerae).

Actualment Espanya és el segón importador després de Russia d'aquest peix i aquestes importacions d'aquest peix augmenten a un ritme del 60% cada any desde el 2004, arribant l'any passat a les 40.000 tonelades.

Per contra, m'he quedat bocabadat quan he llegit que els Estats Units n'han prohibit el consum i l'importació per la presència de substàncies contaminants i la sospita de que podria contenir antibiòtics.

Al juny del 2009 l'Eurodiputat Daniel Varela Suanzes-Carpegna (PP), va solicitar a la Comisió de Pesca de la Unió Europea un pronunciament sobre els anàlisis que es duien a terme per a controlar aquesta espècie que els Estats Units havien prohibit i que nosaltres importàvem cada cop més. La resposta de La comisaria de Sanitad, la xipriota Androulla Vassiliou va ser que tot estava sota control i que si es detectaven irregularitats tancarien les importacions. Arrel de les creixents sospites sobre el Panga la UE augmentara els controls en origen i als punts fronteres amb l'objectiu d'evitar possibles.

Aquest és un cas flagrant de desconeixement i de falta de comunicació per part de les autoritats .

Estem parltant d'un peix que es menja a escoles, geriàtrics i hospitals, pero que en realitat solament es consumeix perque no sap a res i és barato.

Si realment es comuniquès la realitat d'aquest peix (manca de nutrients) i es fèssin els controls correctes, veuriem com la gent deixaria de menjar-los.

Un cop més la pela mana.