Castell de Montjuïc: reconversió d'un símbol de represió.

ANTECEDENTS:

La muntanya de Montjuïc (Mont Jueu) ha estat, al llarg de la història, la protagonista de molts esdeveniments lligats a l’historia de Barcelona i a l’historia de Catalunya.

A dia d’avui, hi trobem nombrosos equipaments i edificis tals com: el pavelló Mies van der Rohe; el Palau Nacional, de 1929 (Museu Nacional d’Art de Catalunya); el Palauet Albéniz, residència del Rei quan ens premia amb la seva presència (també es podria quedar al piset de la seva filla, que segur que té un llit plegable on hi estaria la mar de bé); el Museu Arqueològic; el Teatre Grec, el club de Tir, el Poble espanyol, l’Anella olímpica, la fundació Joan Miró, el Caixa Fòrum, la Fira de Barcelona, el Jardí Botànic Històric, el Jardí Botànic de Barcelona, el Institut Nacional d’Educació Física (INEFC) el bonic pàrquing del sot del Migdia. També ha albergat un parc d’atraccions (construït al 1966 i enderrocat a finals del segle XX), els estudis de TVE a l’edifici Miramar (actualment s'hi troba un hotel de luxe pagat amb capitals americans).

La montanya de Montjuïc també posa a disposició del ciutadà indrets incomparables on gaudir d’una vista impressionant de la ciutat de Barcelona, com l’esplanada de “Miramar” , situada com un mirador sobre el port de Barcelona. La domina el que serà l’Hotel Miramar, les obres del qual van estar paralitzades durant molt temps per problemes dels inversionistes. Als jardins de l’esplanada hi podem contemplar uns arbres molt vells amb els troncs de formes fantàstiques: els bellaombres. Hi ha també dues escultures, La Fertilitat de Josep Clarà i La Pomona de Pau Gargallo.

Històricament, la muntanya de Montjuïc ha estat al servei de la ciutat, servint de cantera d’on s’hi va extreure la roca per construir monuments tals com l’església de Santa Maria del Mar. Ha acollit esdeveniments que han transformat radicalment la ciutat, tals com l’exposició universal del 1929 i dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. També s’hi troben monuments i edificis emblemàtics de la ciutat d’ara i de sempre.

Degut al seu emplaçament estratègic, s’hi va construir al 1751 un castell/fortalesa projectat per Juan Martín Cermeño per reprimir i controlar la ciutat. Al 1842 degut als aldarulls i amotinaments de la ciutat en contra d’Espartero es bombardeja des del castell de Montjuïc per posar fi als avalots. El castell de Montjuïc ha estat testimoni mut de batalles com la coneguda pel nom de Batalla de Montjuïc durant la Guerra dels Segadors, en la que les tropes catalanes i franceses van aturar l’exèrcit reial espanyol que es dirigia a Barcelona. Un carrer d’Hostafrancs, proper a Montjuïc, duu per nom aquesta data.

El castell, que fins fa res allotjava el Museu Militar, ha estat, en gran part, un símbol d’opressió al llarg dels segles, ja que va servir per a torturar i afusellar als instigadors de diferents alçaments. Durant la Setmana Tràgica, que va ser una reacció popular a la crida a files de reservistes catalans per a la guerra del Marroc. El Govern espanyol qualifica la revolta de separatista. Es produeixen centenars de detencions i afusellaments al castell de Montjuïc, com per exemple el de Ferrer i Guàrdia. També al 1940, Lluís Companys és capturat a França pel govern de Hitler i executat per Franco a Montjuïc.

L’actual govern socialista, en un intent per netejar la cara al castell d’una muntanya de passat tant fosc, negocià amb l’ajuntament abans de eleccions del 27 de maig del 2007, la cessió del Castell de Montjuïc.

D’aquesta manera, govern espanyol va aprovar al febrer del 2006 un projecte per ultimar la cessió del castell de Montjuïc a l’ajuntament de Barcelona amb el compromís de garantir el manteniment de les antenes de comunicacions militars i deixar la bandera d’Espanya.

La vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, va declarar que la cessió suposaria la reconversió del castell en “museo europeo “de la paz y la concordia”. Ella proposa un nom molt maco: Centro por la Paz.

Concretament han declarat que el castell passarà a ser museu on “ondearán de forma permanente y en lugar preferente las banderas de España, Cataluña y de la Ciudad de Barcelona” i que “para atender las necesidades de la Defensa Nacional, el Castillo de Montjuic seguirá albergando las antenas y redes de comunicaciones allí instaladas y el personal militar necesario para atender su vigilancia y custodia”.

No s’acaba aquí perquè “defensa podrá habilitar el espacio que precisara en el interior del recito amurallado del castillo, con carácter previo a la instalación del Centro por la Paz”.

Es veu que últimament s’ha elaborat un altre document que deixa fora de l’òrgan de gestió del “Centro por la paz” al ministeri de justícia i que s’ha aconseguit una reinterpretació de les normatives que faran que la bandera d’Espanya no pengi al castell i que el destacament de l’exèrcit i les antenes no tingui per que ser-hi. Ja veurem en que queda.

Realment l’ombra negra del Castell de Montjuïc i lo que simbolitza, encara plana sobre la ciutat de Barcelona. Ja és hora de passar pàgina. De la mateixa manera que no entendria un destacament de l’exèrcit a la Ciutadella, tampoc entenc que n’hi hagi un al Castell de Montjuïc ni al quartell de Capitania al Pg Marítim (ja sabeu, on hi ha un cacho escut espanyol amb aguilucho).

ACTUALMENT:

A banda del Centre per la Pau, el Castell de Montjuïc tindrà un espai de memòria i dignificació per a les persones que hi van ser afusellades

En el marc de la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública, el delegat de Presidència, Ignasi Cardelús, ha presentat un balanç sobre aquest any que ha transcorregut des que l’ordre ministerial va establir que el Castell acolliria un Centre per la Pau. Cardelús ha explicat que l’acord ha permès que l’Ajuntament serà majoritari en el Consorci que regirà el Castell de Montjuïc, i que aquest recinte tindrà altres usos ciutadans a més d’acollir el Centre per la Pau que serà "un referent internacional". A més, durant la presentació del balanç s’ha assenyalat que el proper 15 de juny el recinte obrirà les seves portes i permetrà la visita dels ciutadans i les ciutadanes que ho desitgin d’espais del Castell que fins ara eres inaccessibles com el baluard de Santa Amàlia o la cisterna subterrània d'aigües pluvials del castell. Cardelús ha explicat que aquest primer any ha estat de transició i d’estudi sobre els usos del Castell, que incorporarà un espai de memòria i dignificació per a les persones que hi van ser afusellades, com ara el president de la Generalitat, Lluís Companys. "El Castell és un equipament de ciutat", ha afegit. Així mateix, Cardelús ha afirmat que s’ha realitzat un estudi sobre el funcionament de diverses antenes d’ús civil i militar que tenen la seva base en el Castell. "En el plaç de dos anys, les antenes militars han de desaparèixer d’aquest recinte, però cal estudiar l’ús de les antenes civils que donen servei a la ciutat, com ara al port de Barcelona". Per la seva part, els grups de l’oposició del Govern municipal han demanat que s’estudiï la desaparició completa de les antenes que hi ha instal·lades al Castell. Per part meva, fins que no ho veigi fet, no m'ho creuré.