Les eleccions legislatives s'apropen i els perits polítics escalfen motors.
Tots comencen a ensenyar les seves cartes.
Tenim dues opcions, com tots sabreu. O esquerra idealista o dreta catastrofista. La resta són diferents gossos amb el mateix collar.
Tanmateix, m'he decidit a donar un cop d'ull a les propostes dels candidats.
Així doncs, primer de tot tenim als del PSC - PSOE.
La candidata per Catalunya és la Carme "optimista" Chacón.
La Carme, a la seva web http://www.carmechacon.cat/ca/ ens mastega els seu programa i el redueix a idees clares. Basicament, es proposa crear 350.000 nous llocs de treball, augmentar el salari mínim fins als 800 euros mensuals, augmentar el permís de paternitat de dues a quatre setmanes, aconseguir que 30.000 joves catalans tingui accés a una beca (salari per a estudiar la Formació Professional o el Batxillerat), elevar la construcció d'habitatge protegit en més de 50.000 habitatges, desplegar el nostre Estatut, acordar un nou sistema de finançament i assignar el 0,7 per cent de la Renda Nacional a l'ajuda al desenvolupament. Res, quatre coses.
Us enrecordeu aquell comité de savis que havia d'elaborar els eixos principals de la campanya del PSOE? Em sembla que no van tenir temps a donar-li cap cop d'ull a la llista de la Carme perque no veig res que no hagi vist deu mil vegades ja. I si fos ella, no parlaria massa del estatut perque a hores d'ara tots sabem que va ser una grandísima enganyifa.
Estic esperant a que s'enceti la campanya (ara estem en pre campanya) i poguem donar-li un cop d'ull a aquest super programa fet per nosequants premis Nobel. De ben segur que el publicaran a http://www.psoe.es/
Estaré atent.
A l'altre banda tenim als amics del PP (dir PPC és poc menys que una broma).
En aquest partit passen olímpicament del candidat local (que hauria de ser Dolors Nadal) i es centren A SACO en la imatge del Mariano. Només cal un cop d'ull a la web del http://www.pp.es/ per adonar-se'n de per on van els trets... tot està centrat en el Mariano Rajoy.
Amb Mariano serà possible: Derrotar al Terrorismo, Mejorar la calidad de nuestra democracia, hacer de España un país seguro, Recuperar nuestra voz en el mundo, Hacer de España una de las cinco economías más avanzadas del mundo, Alcanzar el pleno empleo, Conseguir uno de los mejores sistemas educativos i d'altres generalitats.
M'he llegit les les maneres d'aconseguir aquestes fites.. són més de 50 pàgines.
La conclusió és que netre generalitats com "fer d'Espanya un país respectat internacionalment", pero n'hi han algunes que fan una miqueta de por. Atenció:
Propondremos a los españoles y al resto de los partidos políticos una reforma de la Constitución desde la lealtad a los valores del pacto constitucional. Garantizar la estabilidad del Estado de las Autonomías. Delitimar el núcleo básico de competencias intransferibles e indelegables por el Estado.
També volen:
Establecer mecanismos que aseguren el consenso que guió la Transición en los grandes asuntos de Estado. En particular, propondremos elevar a 2/3 las mayorías para aprobar las leyes que regulan los aspectos esenciales de nuestro modelo institucional y territorial.
I continua! El punt 114 i 115 no tenen perdua:
Garantizaremos por ley el derecho a utilizar y a estudiar en castellano en todas las etapas del sistema educativo. Incorporaremos a la Ley que regula el uso de la bandera y otros símbolos las previsiones y mecanismos jurídicos que garanticen su estricto cumplimiento.
A veure si ho he entés bé: Banderes espanyoles a tutiplén. Transferències blidades per la constitució i castellà a l'educació?
Caram, si bé és veritat que els programes parlen de manera molt general, pero entre molta palla trobes la vertadera intenció del partit. En aquest cas està clar.
Respecte als altres partits. Què dir? Tard o d'hora pactaran amb el PP o el PSOE, així que per que trencar-se el cap?
Malgrat tot, val la pena veure lo que diuen els candidats:
CiU: Duran i Lleida ens diu lo següent:
"El pitjor que li pot passar a una persona, a una família, a una associació, a una entitat… a un poble, és que li perdin el respecte. Doncs bé, això és el que ens ha passat a Catalunya en els darrers anys: ens han perdut el respecte. Ara se’ns respecte molt menys que abans. Tothom s’atreveix amb nosaltres, i això abans no passava. Ara, en canvi, passa i ens és profundament negatiu."
Jo em pregunto: quan ens han respectat? Vol dir en l'època del Pujol, suposo. No nego pas que llavors les institucions polítiques catalanes estiguèssin més respectades que ara, pero a nivell global, potser sí que hem anat un pél enrera, pero no massa. Tenen altres slogans, pero em fan tanta ràbia, que passo de comentar-los.
ERC: Portabella, Ridao (el candidat de ERC de le snacionals), Puigcercòs i companyia tirant cadascú per la seva banda. Encara no tenen programa o jo no l'he sabut trobar. Si algú el troba, que m'ho digui.
http://www.esquerra.cat/
Veureu que la pàgina d'ERC és una grandíssima oda a ells mateixos.
Conclusions: Diguin lo que diguin serà mentida. Pero si t'hi fixes bé, podras entreveure la filosofia o la manera de fer política de cada partit. En ocasions fa riure i en d'altres fa plorar.
Arribats a aquest punt, em pregunto: jo a qui voto?
0 comentaris:
Publica un comentari