Lluís Maria Xirinacs mite i llegenda.

En Xirinacs serà sempre símbol de lluita catalanista i reivindicativa anti-franquista.

Català convençut i d'idees, fermes, pensador, escriptor, doctor en Filosofia, activista infatigable per la pau i pels drets nacionals catalans, fundador de diverses associacions, senador, escriptor; la seva lluita no violenta pels drets civils el va fer candidat al premi Nobel de la pau. Al llarg de la seva vida Xirinacs va intentar posar de relleu amb els seus actes les contradiccions de l'estat espanyol i va lluitar, per l´'independència de Catalunya.

Després d'ordenar-se sacerdot als vint-i-dos anys, va rebutjar els diners que l'Estat donava a l'Església i va portar a terme una vaga de fam contra la vinculació entre Església i Estat. Durant la seva vida duria a terme diverses vagues de fam. L'última l'1 de gener del 2000 a la plaça de Sant Jaume de la ciutat de Barcelona per demanar la independència dels Països Catalans.
Posteriorment va ser un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya i es va plantar un any i nou mesos durant 12 hores al dia davant la presó Model de Barcelona, fins que es va aprovar la Llei d'Amnistia i els presos van ser alliberats.

Va ser empresonat diverses vegades tant durant el franquisme com ja en l'etapa constitucional.

Des de la seva mort, al seu voltant s'han suscitat molts mites erronis, tals com que va ser el senador més votat de l'història o que va suicidar-se. Ambdues històries no són certes. Els tres senadors més votats a Barcelona al 77 i al conjunt de l'estat van ser Josep Benet i Morell, amb 1.328.607 vots, Francesc Candel Tortajada, amb 1.263.669 i Alexandre Cirici i Pellicer, amb 1.198.256, tots tres de l'Entesa dels Catalans. Xirinacs va ser el quart més votat de Barcelona i Catalunya i el vuitè de l'estat (els quatre de Madrid el sobrepassaven), amb 550.678. Això sí, va ser l'independent més votat en aquelles eleccions i probablement en la història de les eleccions al Senat espanyol. Per una altra banda, l'informe forense del Jutjat de Ripoll datat a 10 de desembre de 2007 conclou que la mort de Xirinacs va natural.

Xirinacs deixa una carta pòstuma adreçada als catalans. A mi em posa la pell de gallina.

He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007"


En pau descansi.