Corralito.

Quan estudiava la carrera ens van parlar dels corralitos a llatinoamèrica. Llavors els vaig compadèixer i mai se m'haguès acodit que poguèssim arribar al mateix punt en el que ells es van trobar fa 15 anys.


Avui, sent pare de família m'he tornat molt més conservador i puc dir que l'amenacça del corralito em sembla més real que mai.




Per que crec que podem viure un corralito?

• Ahir la Prima de risc del deute espanyol va passar els 500 punts respecte al bund alemany. Si aquest diferencial es manté es fa efectiva l'intervenció europea, com ja va passar a Grècia, Irlanda, Portugal i Itàlia. Nosaltres ja hi hem estat i encara no ens hem allunyat.
• Els mitjans no en parlen molt.
• Pocs s'atreveixen a dir-ho e Espanya.
• I alguns altres ho diuen molt alt fora.

Què fer?

• Obrir una conta a un banc extranger (Barclays o Deutsche-bank) desde aquí pero amb els calers al país d'origen del banc o agafar un avió i obrir-ne una al país desitjat. Ojo que no es poden treure més de 10.000€ per la frontera sense el document DD1.
• Treure efectiu i canviar-lo en moneda segura: francs suissos o dòlars. Guardar-lso sota el matalàs. Vigileu el tipus de canvi i que no us robin!

Quant de temps tenim?

• Fins a les eleccions Gregues a mitjans de Juny. No formaran govern, sortiran de l'Euro. Inestabilitat total a zona euro i moviment de capitals fugint de la incertesa espanyola. 
• O fins que el diferencial es mantingui uns qunts dies = intervenció europea.

Què passarà desprès?

• Primer Intervenció de la UE.
• A continuació corralito. Bloqueig i límits a retirar diners dels bancs.
• Després creació d'una nova moneda. La neo Pesseta.
• Devaluació de la neo pesseta un 35% respecte al Euro = Pèrdua de poder adquisitiu BRUTAL.

Si no em creieu:

• SINGULARS del 15/05/12

Eco-consum de masses.

Es innegable que el consum ecològic-natural va lligat amb un ideal de vida sana, lliure de productes químics, lliure de transgènics, sostenibilitat, consum de proximitat, slow food, etc. 


Al mateix temps, el consum d'aquests productes evoluciona i d'un consum molt residual, està passant a ser una indústria. Aquesta indústria explota el sentiment no sempre realista de comprar un producte "diferent" i de "fet a casa" per vendre els productes suposadament naturals-ecològics, malgrat que de fets a casa i de diferents, no tinguin res.


Com a tots els sectors hi ha de tot per tots els gustos, pero n'hi han que s'el hi veu el llautó i molt.
Un exemple és el Veritas. Es tracta d'un supermercat que explota aquest sector sense contemplacions, ven "menjar de veritat, menjar que té tot el que ha de tenir un aliment i no té res del que no ha de tenir", que no vol dir res, pero que la posada en escena es bona perque presenten els productes com a artesanals i alternatius i clar això te ganxo i s'inflen a vendre. http://www.veritas.es/


Per altra banda hi han els idealistes que realment creuen en els ideals del consum sostenible i dels productes de proximitat com a benefici per la societat del demà. Aqui uns exemples:
Van a pedal, repartiment de productes naturals a domicili en bicicleta. http://www.vanapedal.es/
Productes ecològics i ètics de tots tipus. : http://www.ecotendencia.com/es/
Cooperativa de pagesos Horgànic a Casa, es una cooperativa de pagesos i grups de compra a BCN: http://www.hortganicacasa.cat/
Compra de caixes de fruita a BCN: http://www.hortadeleixample.es/huerta.php
I més caixes de fruita: http://www.apadrinaunhuerto.com/


I després tenim als radicals. Associen menjar bé amb acabar amb el règim establert... com dic en el fons també pensem en això cuan comprem ecològic, pero potser no cal passar-se, no. No es lo mateix comprar una pastanaga que anar a una manifestació. O si?
Contracultura y rebelió: http://www.rebelion.org/seccion.php?id=1

Restauradors en temps de crisi.

El sector de la restauració va facturar l'any 2010, 18.450 millons de euros, lo que suposa una caiguda en valor pròxima al 16% respecte l'any anterior i acumula 39 meses seguits de caigudes i en global s'han perdut més de 4.000 milions d'€.

Pero no tothom s'ha fotut una clatellada. Hi han fòrmules com el fast food (ha augmentat un 30% els clients segons PWC) i d'altres nous formats de restauració que s'adapten al nou escenari en el que ens movem i generen beneficis. Restaurants xinesos de barra lliure de peix i marisc per 20€, woks per emportar i rentats de cara a grans cadenes com Pans (eat out), Sandwich and Friends, AN Group, Les Quinze Nits, etc.

Mentrestant, la restauració tradicional perd pistonada. Els restaurants de sempre, amb carta de 30€ les nits dels caps de setmana tenen els dies comptats.
Malgrat tot, hi han models determinats de restauració que estan guanyant diners gràcies a haver sabut adaptar la seva oferta a la crisi amb menus econòmics, formats low-cost o take away que han atret a consumidors que no es volen o no poden deixar-se tants diners en els seus àpats, exemples son els nous restaurants de Wok to Walk, Pasta Corner, Muerde la Pasta, 1000 Montaditos o Vitaminas &amp.

Aquí alguns dels secrets dels nous restauradors en temps de crisi:

• Canvis a la decoració per fer els restaurants més acollidors. 
• Rapidesa i bona ralació qualitat preu. El client vol saber quan pagará per cada producte. Millor el meú tot inclòs en el que el client sap quan pujarà el ticket desde el principi. 
• El consumidor busca preu, pero també una marca de confiança.
• En els nous formats ha desaparegut la figura del cambrer. És el consumidor qui es porta el menjar. 
• Es fan servir envasos de cartró plastificat preparats per servir menjar calent  i coberts de plástic o inclòs pals xinesos per substituir la vaixella (no cal rentar els plats). 
• Pensen en la escalabilitat. Es posible extreure'n franquicies?
• Horaris flexibles. Menjar a totes hores, i poder-ho fer al restaurant, al carrer o a l'oficina. 
• No renunciar a la qualitat ni a la quantitat.

Consum i futur tecnològic.

Després d'uns dies sense gaire temps per pensar, ahir vaig trobar un segón per sentar-me al sofà i reordenar les idees sobre l'excès d'informaciò que he rebut aquesta última setmana.

He arribat a una conclusió sobre el consum. Per molt que diguin els especialistes en mercadotècnia i vendes, continuem buscant lo mateix desde l'origen dels temps: seguretat, plaer, felicitat i pertinença a grup. Aquests punts resumeixen les notres necessitats bàsiques i lo que hi ha darrera de cada compra; ademés ens uneix amb l'home de la caberna perque tant ells com nosaltres tenim les mateixes necessitats a satisfer.

Amb els anys (o amb els mesos) canvia la manera de donar resposta a aquestes necessitats bàsiques, pero en cap cas canvia el fons de la necessitat. Així per satisfer la necessitat de pertinyença al grup, els nostres avis es compraven una boina i nosaltres ens unim a un grup de Facebook, per exemple.

Lo que si canvia i molt, són les maneres de vendre "la resposta" a les necessitats. En el nostre dia a dia existeixen molts productes i moltes maneres de fer-te pensar en lo molt que els necessites. Cada dia rebem mil impactes de proposició de compra. Vols un cotxe? Vols un paquet de kleenex, vols una bici?
Les maneres de vendre aquests productes  son molt diferents, hi han venedors que convencen més i d'altres que menys. Els més audaços fan crida a les sensacions més primitives i intentes adelantar l'experiència de consum. Un exemple podría ser aquest anunci de Patek Phillip.

Parla de llegat, de tradició, d'amor pare-fill. segur que tots sentiu un noseque dintre quan llegiu aquest anunci. Qui no voldria deixar un Patek Phillip al seu fillp perque el recordés i que per tant el seu llegat pasés de generació en generació?

Avui he trobat un video de Microsoft sobre com serà el futur.
No veig res nou. solament maneres més o menys espectaculars de com donar resposta a les necessitats de sempre: estar aprop dels teus, comunicar-se, etc. Molta gent ho trobaria accesori i inecesari, pero ja s'en encarregaran de fer-te veure les bondats d'un TV 3D tàctil, d'això va la societat de consum!

Em fa gràcia pensar que les mecàniques de compra del meu avi les meves siguin les mateixes.

Al 1960 pensaria: vaig a comprar-me aquesta boina que els del poble també la porten i quedaré genial arribant al cafè amb la boina posada. I jo entrant a la tenda on-line de Fred Perry i compant-me un polo pensant que els meus companys de curs fliparant quan el vegin... mateixa intenció, 40 anys de diferència.

Com dormir bé.

Aquestes son les lleis de John A. Caldwell, especialista en qualitat del son per una higiene del son correcta:

• Primera i més important : anar-se'n a dormir cada dia a la mateixa hora. 
• Segona: Dormir en una habitació fosca. No has de ser capaç de veure't el palmell de la mà. el nostre cervell està preparat per dormir quan la llum s'en va. 
• Tercera: L'habitació ha d'estar en silenci o amb una font de soroll constant. 
• Cuarta: L'habitació és per dormir i res més. Ni per treballar ni per dinar... 
• Cinquena llei: Res de TV, radios, ordinadors, material de treball... 
• Sisena: Si passen 20 minuts i no dorms, no donguis voltes al llit. aixeca't i fes alguna cosa. 
• Setena: Si t'aixeques a mitjanit, mai miris l'hora. 
• Vuitena: No facis exercici, ni beguis alcohol fins a 3 hores abans d'anar a dormir 
• Novena i última: No pendre cafè abans del migdia. 

Respectant aquestes lleis d'en Mr. Caldwell, ompliràs el teu dipòsit de son i rendiràs a tope al dia seguent. És a dir, tindràs les prestancions cerebrals al 100%; 24 sense dormir, les redueix un 25-30%.


Haurem de prendre nota, no sigui cas que tingui raó.

Crisi de tots colors.

Fa anys que no es parla d'altre cosa que de crisi, crisi i crisi.

Ningú sap del cert d'on ha sorgit ni com fer-la marxar. Lo unic segur és que 4 anys després de començar-ne a parlar encara continua fent estralls. Cada dia veiem com poc a poc la societat es va empobrint i no solament la nostra, sino que a països on fa un any no s'en parlava, comencen a parar-hi atenció i veure que ells tampoc s'en lliuraran i com empreses que fa uns anys semblaven sòlides, acaben fent concurs de creditors.

Entretant, aqui a Espanya, hi ha hagut el moviment 15M que ha intentat mobilitzar la societat sense gaire èxit. Potser els hi falta concretar les seves fites o els seus objectius perque malgrat no hagi cuallat, continua existint molta gent indignada. Cada cop més. Som gent que assistim impotents a l'enderrocament del nostre sistema de benestar.

És veritat que no tenim diners per a tot, pero també tenim clar que la crisis te un component polític molt gran. Depenent qui goberni, la crisi és molt negra o més gris, hi han diners per mantenir el benestar o no hi han diners per res... Amagar el mort sota l'estora no és la solució, pero cancelar-ho tot tampoc. amb el polítics, costa treure-li l'entrellat a la situació.

Al mateix temps, hi ha gent que els hi va bé i triomfen i d'altres que aprofiten la crisi per treure'n benefici.

I com ara i sempre n'hi ha alguns que neden el l'opulència i no s'en enteren de res...

On van els meus impostos?

Tot i que l'inversió pública sigui coneguda, ja que penjen de la web d'hisenda la repartició de la recaudació pública, és molt difícil orientar-se ja que hi ha un ball de números enorme. En aquesta web ho han esquematitzat gràficament i resulta molt fàcil seguir el rastre de les partides.

No us perdeu la web: http://www.dondevanmisimpuestos.es/